El projecte TribuCan és un projecte educatiu innovador i pioner ja que, malgrat que el concepte de tribu educadora o societat educadora s'ha estudiat en el pla teòric, hi ha molt poques experiències que s'hagin portat a la pràctica.
A través del moviment web Movilización educativa, liderat per José Antonio Marina, s'ha iniciat una campanya propagandística amb l'objectiu que la societat prengui consciència de la responsabilitat que té en l'educació de la infància i de l'adolescència.
És evident que la família ha estat, tradicionalment, la protagonista de l'educació dels nens i nenes a través de models de comportament i del paper de la mare educadora transmissora de valors socials.
La incorporació de la dona al món laboral, els canvis vertiginosos en els estils de vida, l'escàs temps de què es disposa per a l'atenció dels fills i filles, el poder d'atracció de la televisió, l'ús indiscriminat de l'ordinador i dels video jocs... han provocat que l'educació recaigui exclusivament a l'àmbit escolar.
Actualment, l'Escola assumeix una responsabilitat que no li correspon en la seva totalitat. No es tracta de llançar pilotes fora sinó d'implicar a tots els ens socials que influeixen directament o indirectament en el comportament dels nostres fills i filles per transmetre'ls els valors democràtics, la importància del treball personal, el sentit de la responsabilitat i el gust per la feina ben feta.
José Antonio Marina, valedor d'aquest projecte, en la presentació de la pàgina web web Movilización educativa, resumeix la filosofia de TribuCan en aquesta reflexió:
"La preocupació universal per l'educació ha generat un sistema d'excuses en què tot el món dóna les culpes al veí. Els pares a l'escola, l'escola als pares, tots a la televisió, la televisió als espectadors, al final acabem demanant solucions al govern, que apel·la a la responsabilitat dels ciutadans, i una altra vegada a començar. En aquesta roda infernal de les excuses podem estar girant fins al dia del judici.
L'única solució que se m'acudeix és no esperar que els altres resolguin el problema, sinó preguntar-se: què puc fer jo per solucionar-lo? He sentit moltes vegades aquesta pregunta, i crec que si sabéssim aprofitar la preocupació, la generositat, l'energia i el talent de milers de persones disposades a col·laborar, podríem provocar un benefactor canvi cultural, que és el que necessitem per millorar l'educació. Aquest és l'objectiu -com veuran optimista- de la mobilització educativa. Es tracta de treure'ns de sobre el victimisme, la impotència i el clima dramàtic que envolta el món de l'educació, familiar o escolar. "